Què fem

PREVENCIÓ

ATENCIÓ SOCIAL

ATENCIÓ JURÍDICA

ACOMPANYAMENT

ATENCIÓ SÓCIO-EDUCATIVA

INSERCIÓ LABORAL

INFORMACIÓ

FORMACIÓ

SENSIBILITZACIÓ

REIVINDICACIÓ

Fragments del pròleg escrit per Manuel Raya Ruiz al llibre de la Coordinadora “Ciutat Oculta“:

Amb els seus escassos recursos, però amb una convicció i una voluntat encomiables, la lluita de la Coordinadora representa un esforç contracorrent per intentar convéncer la societat que hi ha una responsabilitat social en la generació contínua de pobres, marginats i exclosos; que ningú s’exlou del sistema perquè vol, que a ningú li agrada ser pobre, que la recerca d’una sortida de la delinqüència quan una persona ha viscut en una família desestructurada, en un barri sense serveis, amb una educació precària i abandonada per l’administració és, a vegades, inevitable.

La Coordinadora no és una associació d’incendiaris antisistema. Són fermament crítics amb aquest sistema capitalista que genera pobresa i marginació, amb les polítiques neoliberals i amb els processos de globalització econòmica en marxa. Són radicalment contraris a les presons, però no es queden en el discurs, sinó que al mateix temps es preocupen d’aquell pres concret al qual visiten, presten un advocat i ajuden a buscar feina, firmen convenis amb l’Ajuntament i la Generalitat per millorar la situació dels presos, fan programes d’intervenció comunitària i lluiten per tenir una casa d’acollida on puguin anar temporament persones que han sortit de la presó o que estan en tractament terapèutic. No és una tasca caritatvia, sinó solidària. No busquen simplement acompanyar els presos en el seu dolor, sinó ajudar-los efectivament a deixar enrere el món delinqüencial, que prenguin consciència de la seva condició de persones amb drets i que trobin, quan surtin, un entorn familiar, social ilaboral el més estable possible. 

Permeteu-me la frase feta: “Si la Coordinadora no existís, caldria inventar-la”. No només perquè busca sortides concretes a persones amb nom i cognoms, sinó també pel seu esperit rebel i incoformista. La Coordinadora, amb totaa la seva modèstia, sacseja les nostres consciències i ens obliga a contemplar-nos al mirall. Un mirall que ens torna una imatge deforme: la d’una societat aparentement rica i opulenta que intenta amgar la seva pobresa.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *